Les nostres recomanacions i propostes

“El que volia dir és que hi ha moltes raons per plorar, però que s’ha de plorar bé”, explica la narradora d’aquest conte quan, a l’intentar animar un cuc de terra trist, aconsegueix el contrari i es posa a plorar. Així comença un viatge a través del què es pot fer amb les llàgrimes: fer rius, regar els camps, apagar focs, bullir pasta o fins i tot netejar el terra. Vosaltres sabíeu que si les granotes no ploressin explotarien? Perquè si guardes dintre una cosa durant molt de temps s’acaba fent malbé. Passa com amb el menjar dins de la nevera, sabeu? A la nevera hi podem guardar moltíssimes coses, però no les podem deixar allà per sempre perquè es podreixen i llavors fan pudor i a la resta de menjar no li agrada i també es posa malament. Doncs nosaltres som com la nevera, hem d’anar traient el que portem dins perquè no caduqui. I sabeu com es fa? Exacte, com ho fan les granotes: plorant. Takatuka ens porta Si plores com una font, una oda a les ploramiques, una finestreta oberta a estar trist, o enyorat, o enfadat i un cant a plorar per desempallegar-nos d’aquests sentiments no perquè siguin negatius, sinó perquè tot ha de passar. Us imagineu que veiéssim a algú molt content que escalata a riure i ens estranyéssim? No, oi? Doncs si algú esclata a plorar tampoc hauria de passar, perquè tothom plora, fins i tot les estrelles, i plorar està igual de bé que riure, sempre i quan, com il·lustra la Noemi Vola, ho sapiguem fer bé.