Les nostres recomanacions i propostes
Temàtica
Star Maker
La ciència-ficció clàssica
«Però la major virtut de la denominada ciència-ficció clàssica no era el simple fet d’imaginar futurs possibles, sinó ser capaç de, a partir d’aquestes invencions, expressar preocupacions de l’home contemporani com la guerra, la futilitat de l’existència o el medi ambient; utilitzar l’extrapolació científica i futurista per furgar als racons més obscurs de l’ànima humana.»
Per Toni Velasco
31.5.2024
A mitjans del segle XX, autors com Isaac Asimov, Úrsula K. Le Guin o Ray Bradbury van portar el gènere a noves altures, introduint elements com la intel·ligència artificial, els viatges interplanetaris o la possibilitat de contactar amb espècies alienígenes. Es van desenvolupar subgèneres com la distòpia, que imagina un món on la civilització ha degenerat sota el totalitarisme, o la ucronia, que es pregunta com haurien estat les coses si un fet històric hagués succeït d’una manera diferent.
Però la major virtut de la denominada ciència-ficció clàssica no era el simple fet d’imaginar futurs possibles, sinó ser capaç de, a partir d’aquestes invencions, expressar preocupacions de l’home contemporani com la guerra, la futilitat de l’existència o el medi ambient; utilitzar l’extrapolació científica i futurista per furgar als racons més obscurs de l’ànima humana.
Amb motiu de la reedició de Hacedor de Estrellas, de l’Olaf Stapledon, una de les novel·les més importants de la ciència-ficció clàssica, hem volgut fer una selecció d’obres escrites fins i tot abans de la creació del propi terme que les defineix, històries de la inesgotable imaginació humana que van obrir les portes tant als gegants de la ficció especulativa clàssica com a les generacions posteriors.