Eixample

Barcelona va créixer dins dels límits de Ciutat Vella fins que, a punt d´arribar a esclatar de tan densa com era, el 1854 el govern central autoritza l´enderroc de les muralles. La fi del confinament va permetre ocupar el gran pla que s´estenia entre la ciutat antiga i els municipis de Gràcia, Les Corts, Sants, Sant Andreu del Palomar i Sant Martí de Provençals. Amb l´aprovació, el 1859, del Pla Cerdà i de la mà del Modernisme, l´Eixample va esdevenir el gran barri residencial de Barcelona. La part central quedava reservada per a les classes benestants mentre que les classes populars s´instal·laven a Sant Antoni i als voltants del futur temple de la Sagrada Família. A la segona meitat del segle XX, el tram central de l´Eixample acabaria aplegant el gruix de l´activitat de la ciutat.