Les nostres recomanacions i propostes

Jean Eyben, el protagonista de Tinta invisible, va rebre, en un treball ocasional per a una agència de detectius quan amb prou feines tenia vint anys, l’encàrrec de trobar una tal Noëlle Lefebvre; una missió que no va poder completar perquè la tal Noëlle va desaparèixer sense deixar rastre. Eyben rememora aquesta perquisició anys després, invocant els records dels fets esdevinguts en un doble passat, l’època en què es va iniciar la investigació i la represa de les perquisicions, anys després, i els integra en un sol embolcall, aquest present des del qual escriu el llibre, amb la sospita que no recorda tots els detalls que van poder ser crucials: no és el mateix el record oblidat que el record inconscient; la pregunta sobre què és el que recordem seria tan pertinent, si fos possible formular-la, com la que indaga sobre què és el que oblidem. La particularitat de la tinta invisible, el fet d’existir, però de manera amagada, provoca uns certs dubtes que Eyben intentarà resoldre: una pregunta formulada amb tinta invisible no desapareix, malgrat no haver estat activada, quan es troba la resposta? No s’oblida la resposta, sinó la pregunta, que apareix de nou en aplicar el reactiu adequat ―i no en deixar passar el temps―? El passat sempre escomet a traïció.