Visca!

És un llibre fet de trinxes, fet de bombolles, fet d’espurnes. I també és un llibre que fa miracles, que fa fer somnis, que fa fer esglais. Si te’l llegeixes tot i si te’l mires de dalt a baix, de biaix i d’esquerra a dreta, o del revés, et durà bona sort, perquè et durà sempre, lliurement, per un camí mental, que és el que menys costa de gambar. El pots copiar, si t’avorreixes, poema a poema, fins a aprendre-te’l de memòria i fins a fer-te gran. O pots, si tens la curolla de ser poeta, mirar d’anar-hi una mica més enfora. La poesia ve sola. No avisa. I, com diu Blanca Llum Vidal: «És matussera, sapastre, destralera! / cosa fina, rebonica, ballarina! / Ens agrada així, elegant, / bruta de fang.»