Torné Esquius. Poètica quotidiana

Per diferents motius, la singular obra del pintor i dibuixant Pere Torné Esquius (Barcelona 1879- Flavancourt, França, 1936) no encaixava ni amb les propostes modernistes ni amb les noucentistes, encara que els darrers van considerar-lo un dels seus.
Instal·lat a París des de 1905, tot i que tornava sovint a Barcelona per exposar-hi regularment, la seva obra, d’aparent simplicitat, respon a un cert primitivisme de factura naïf i forta influència francesa. La seva pintura, singular, manté uns valors pictòrics i atmosfèrics que confereixen unitat a tota la producció.
Els temes predilectes de Torné Esquius són els espais interiors o reclosos, com ara jardins o sales d’estar, humils o d’extracció menestral. Hi destaca, tot sovint, l’absència de la figura humana i el protagonisme dels elements inanimats que en ocasions produeixen un efecte inquietant o pertorbador. També cultivà altres gèneres com el paisatge o el retrat.
La seva tasca professional, a banda de ser pintor, va ser la il·lustració, centrada en tres línies: la literatura infantil, la il·lustració de textos literaris i la col·laboració en revistes i publicacions periòdiques, tot sovint satíriques, com Papitu, Picarol o Le Rire, entre d’altres.