Un barri fet a cops de cooperació. El cooperativisme obrer al pob

Barri eminentment obrer des de la seva fundació, el Poblenou nasqué a redós de les primeres fàbriques i ens proporciona un exemple paradigmàtic del que fou la formació de la primera perifèria industrial, la Barcelona dels barris. En poques dècades, l’impuls industrial transformà un territori d’aiguamolls i llacunes en la concentració fabril més important de tot l’estat. Els fums i els vapors imposaren unes condicions de vida que sotmeteren als habitants a jornades laborals interminables a canvi de sous de misèria, imposant una carestia extrema. L’explotació de la força de treball, però, aviat topà amb les resistències de tota una malla comunitària autoorganitzada que sapigué revertir la situació, impulsà noves formes de protesta i generà pràctiques d’articulació social inèdites. Societats de resistència, sindicats, cooperatives, mutualitats, ateneus, escoles racionalistes, corals, grups excursionistes, esperantistes…, foren l’expressió institucional de la cooperació social als barris. Associació, reciprocitat, solidaritat, autogestió i suport mutu, esdevingueren els ingredients del combustible que permeté catalitzar formes de vida alternatives a l’ordre industrial i possibilitaren el xoc antagonista contra el corporativisme metropolità de les classes dominants.