És trist morir sense hereus


És trist morir sense hereus
L'Avenç
Per acudir a la presentació és indispensable inscripció prèvia mitjançant el botó d'INSCRIPCIÓ GRATUÏTA. La cita prèvia garanteix l'assistència a l'acte. En cas de no formalitzar la inscripció no podrem garantir la plaça.Al final del text trobareu un breu resum explicatiu.
Sobre el llibre
Com és que en altres països són capaços de conservar viva l’obra de certs autors i nosaltres no? Per què s’enorgulleixen del seu bagatge literari i el mantenen viu, mentre que nosaltres sovint semblem negar-lo o el menystenim, com si pertanyés a un passat que no val la pena recuperar perquè potser fa pudor de resclosit o tenim por de trobar-hi una espardenya, una faixa o una barretina? Qui és el culpable d’aquesta enorme negligència? Els editors, els llibreters, les escoles, les institucions oficials, els mateixos lectors...? En aquest seguit de preguntes hi ha la llavor d’aquest llibre, on l’autor fa un recorregut ben personal, amb una mirada desproveïda de cap pretensió acadèmica, per una sèrie de noms imprescindibles del nostre llegat literari. De Víctor Català a Marian Vayreda, de Pompeu Fabra a J.M. Folch i Torres, d’Aurora Bertrana a Josep M. de Sagarra, passant per Teresa Pàmies. Uns escriptors amb qui estem en deute i que és important que no oblidem: «No podem permetre’ns de viure d’esquena al que van dir i escriure perquè, si no, no podrem entendre mai qui som.»
Sobre l'autor
David Nel·lo (Barcelona, 1959) és escriptor i traductor. En la seva dilatada i premiada trajectòria, ha conreat amb èxit tant la literatura infantil i juvenil com la narrativa per a adults. Va debutar en la literatura infantil amb L’Albert i els menjabrossa, i ha estat guardonat també per Ludwig i Frank i La nova vida del senyor Rutin. Entre les seves novel·les juvenils trobem L’aposta, Contrajoc i Guguengol. La seva obra novel·lística ha estat repetidament premiada, amb obres com La geografia de les veus (premi Andròmina de narrativa 2006), El meu cor cap a tu per sempre (premi Marian Vayreda 2009), Setembre a Perugia (premi Roc Boronat 2011), Melissa & Nicole (premi Prudenci Bertrana 2017) i La segona vida del Marc (premi Gran Angular 2018). El 2019 va ser guardonat amb el Premi Sant Jordi de novel·la per Les amistats traïdes. Les seves obres han estat traduïdes a llengües tan diverses com el castellà, francès, alemany, turc, coreà, rus, tagal, grec i portuguès.
Sobre Margarida Casacuberta
Professora i investigadora en Literatura contemporània a la Universitat de Girona. Doctorada en Filologia, és especialista en narrativa catalana del segle XX i en la figura i l’obra de Santiago Rusiñol. Ha traduït al català obres d’Émile Zola i Georges Pérec. Col·labora a la Revista de Girona i a la revista Avenç, com també en diversos mitjans de comunicació. D’entre els seus llibres publicats, destaquen Els Jocs Florals de Girona, 1902-1935 (2010), Marian Vayreda i Vila, 1853-1903: la recerca d’una veu pròpia. (2002), Els noms de Rusiñol (1999) o Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite (1997).
Imatge: Victor P. de Óbanos