Males fembres pecadores?
Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona
Males fembres pecadores?
Genealogia de la cultura del càstig i les presons de dones a Barcelona
Editorial Descontrol
Per acudir a la presentació és indispensable inscripció prèvia mitjançant el botó d'INSCRIPCIÓ GRATUÏTA. La cita prèvia garanteix l'assistència a l'acte. En cas de no formalitzar la inscripció no podrem garantir la plaça.Al final del text trobareu un breu resum explicatiu.
Sobre el llibre
La privació de llibertat com a pena principal no seria un invent del segle XVIII, tal com penalistes, historiadors i sociòlegs han argumentat, sinó que caldria buscar-ne les arrels en les pràctiques de l’ortodòxia cristiana del segle XIII.
A través de la reconstrucció històrica de la Casa de les Egipcíaques a Barcelona, l’autora posa el focus en l’experiència de les dones preses, per la seva condició de dones i per delictes sexuats des dels darrers segles medievals fins al segle XIX. Qüestionar l’ordre social del pare i la moral cristiana hegemònica eren motius pels quals les dones eren tancades a la presó de les Egipcíaques.
Al segle XV, amb l’exemple de les Egipcíaques, el càstig salta de la llar i l’autoritat exclusiva del pater familias a aquesta institució carcerària. Recuperar aquesta experiència penitenciària significa fer un exercici d’herstòria. Restituir les narratives del dolor per reparar l’oblit i el trauma transgeneracional.
Sobre Sol Abejón Olivera
Nascuda a la província de Buenos Aires, el 15 de desembre de 1983, ha fet i és moltes coses com les seves ancestres. Llicenciada en Història per la UB, després d'un breu pas inacabat per estudis de Fotografia a l'Escola Superior d'Arts Plàstiques Serra i Abella, és a la Universitat on va començar a gestar aquesta investigació. Des de petita ha estat envoltada de llibres, revistes antiimperialistes i històries de vida. L'antiimperialisme, l'anarquisme i els feminismes, van segrestar-la de ben ràpid. És filla d'una mestra a qui no van deixar exercir més pel seu periple migratori i d’un buscavides, que entre els seus molts oficis, era manter de llibres a la Plaça Rivadavia a Buenos Aires, que en aquella època, es deia, tot i la manta, llibreter. És germana, d’una germana que li ha ensenyat molt. És una apassionada del saber, del gir decolonial, de la justícia social i d'escoltar i compartir. Ha fet ràdio a Ràdio Bronka, ha estat una de les fundadores d'Herstory-Difusora Feminista, ha escrit molts fanzines de diverses temàtiques, ha reeditat amb l'editorial Gato Negro, La voz de la Mujer. Periódico Comunista-Anárquico a Colombia i ha publicat part dels seus poemes, en un recull anomenat Desgarros. Des del 2017 és estudiant formal de l’Escola de Treball de Processos de Barcelona i membre l’Àrea d’investigació del seu Institut, des d’on publica articles de divulgació. Des de fa uns mesos, és treballadora de la cooperativa Fil a l'agulla, on té el privilegi de poder unir el treball remunerat amb el vessant polític i social. Li encanta la fotografia, escriure, dibuixar, pintar i tot el que sigui creuar els límits de la creativitat.
Sobre Teresa Vinyoles
(CAST) Historiadora medievalista. Realizó estudios de Magisterio, y posteriormente se licenció y doctoró en Historia en la Universidad de Barcelona, donde ha sido profesora titular de Historia Medieval. Especialista en historia de las mujeres (con trabajos que se inician en 1969) y de la vida cotidiana, también ha investigado sobre historia de la infancia y de los marginados, cuyos resultados se han plasmado en numerosas publicaciones; entre ellas, Història de les dones a la Catalunya medieval (2005). Fue la directora científica del Diccionari Biogràfic de Dones (2010) y ha estado vinculada al Centro de Investigaciones históricas de mujeres (Duoda) y al IRCUM (Institut de Recerca en Cultures Medievals), de la citada universidad.