És un dels noms més importants de la fotografia espanyola contemporània. Nascut en 1922, fill i pare de fotògrafs, el seu treball dels anys quaranta, cinquanta i seixanta va representar la irrupció de la nova fotografia de carrer a Espanya, per a llavors un país aïllat. El conjunt de la seva obra és un magnífic retrat del segle XX, que es pot relacionar amb el que feien, a l´altre costat dels Pirineus, Robert Doisneau o Henri Cartier-Bresson. Viatger incansable, va recórrer Espanya durant mig segle i va retratar els vertiginosos canvis que es produïen en els camps i les ciutats. Peça vital de la bohèmia barcelonina, la seva cambra va captar instants crucials de la creació i el costat humà d´artistes com Joan Miró i Salvador Dalí. Fotògraf i documentalista, va produir un testimoniatge únic que va atresorar gelosament en un arxiu amb més de 200.000 negatius. Va guanyar el Premi Nacional d´Arts Plàstiques en 1983, sent el primer fotògraf que va obtenir aquest reconeixement.