Eliot, George

Mary Ann Evans, George Eliot per a la història de la literatura, va néixer en 1819 en Chilvers Coton (Warwickshire), filla d´un agent immobiliari. Als vuit anys se la considerava ja «fora del normal» per la seva peculiar intel·ligència i brillantor; als disset confessava el seu agnosticisme i el seu pare, que li havia donat una rigorosa educació religiosa, la va tirar de casa. Subdirectora de la Westminster Review, el fòrum intel·lectual progressista més important del seu temps, va ser animada a dedicar-se a la literatura pel crític George Henry Lewes, que arribaria a ser el seu company pràcticament per a la resta de la seva vida: van decidir viure junts a pesar que ell estava casat. Les primeres novel·les de George Eliot, situades en la seva Warwickshire natal, tenen cert aire idíl·lic: Escenes de la vida parroquial (1858; ALBA CLÀSSICA núm. XVII), Adam Bede (1859), El molí del Floss (1860; ALBA CLÀSSICA MAIOR núm. XVII), Silas Marner (1861), encara que alguns relats i novel·les curtes com El vel alçat (1859; ALBA BREVIS núm. 7) i El germà Jacob (1860; ALBA CLÀSSICA núm. LXXI) van anunciar ja a una escriptora de gran ambició i originalitat. Amb la novel·la històrica Romola (1863) va iniciar la seva etapa de maduresa, a la qual pertanyen Felix Holt (1866), Middlemarch (1871-72; ALBA CLÀSSICA MAIOR núm. VI) i Daniel Deronda (1876). A la mort de Lewes en 1878, es va ocupar de concloure l´obra més important d´aquest, Problems of Life and Mind. En 1880 es va casar amb l´agent de borsa John Walter Cross, però al desembre d´aquest mateix any va morir a Londres.