(Eivissa, 1960). Doctor en Filologia Catalana, sociolingüista. Ha exercit com a catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l’ensenyament mitjà i com a professor associat de la Universitat de les Illes Balears. És professor de la Universitat Catalana d’Estiu. Ha participat en diversos equips d’investigació tant a l’ICE de la Universitat de Barcelona com a l’IRIE de la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat nombrosos treballs d’investigació en sociolingüística (Les normalitzacions reeixides, Normalitat Lingüística i Llibertat nacional, Sociolingüística a l’abast...), en psicologia social (Arrelament socionacional i progrés acadèmic) o en anàlisi de la situació política (Balears passa pàgina, Un projecte per a Europa, Una altra Europa és possible...). És també autor de novel·les (Ball de voltors, Sota la màrfega, Assassinat a l’institut...), llibres de viatges (Viure i veure. Notes d’aeroport i de carretera, Cala Llentrisca), narracions (Sirventesos) i peces de teatre (Carn de psiquiàtric crua, La Barbie fantasma, Fàtima a Teheran, Les tribus de la tribu...). Ha estat membre del Parlament Europeu i secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Pascal Quignard (Verneuil-sur-Avre, Normandia, 1948). Escriptor, gestor cultural i músic francès. És autor d’una extensa obra que inclou, entre d’altres, les novel·les Carus (1979, premi de la Crítica), Tots els matins del món (1991), Terrasse à Rome (2000, Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa), Villa Amalia (2006), Boutès (2008), Les Larmes (2016) i L’amour la mer (2021). Va iniciar el projecte d’assaig literari Darrer reialme el 2002, del qual ha escrit onze volums. El primer, Les ombres errantes, va merèixer el premi Goncourt 2002. L’home de les tres lletres (2022) és últim fins ara. El 2023 ha rebut el Premi Formentor de les lletres. Pascal Quignard (Verneuil-sur-Avre, Normandia, 1948). Escriptor, gestor cultural i músic francès. És autor d’una extensa obra que inclou, entre d’altres, les novel·les Carus (1979, premi de la Crítica), Tots els matins del món (1991), Terrasse à Rome (2000, Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa), Villa Amalia (2006), Boutès (2008), Les Larmes (2016) i L’amour la mer (2021). Va iniciar el projecte d’assaig literari Darrer reialme el 2002, del qual ha escrit onze volums. El primer, Les ombres errantes, va merèixer el premi Goncourt 2002. L’home de les tres lletres (2022) és últim fins ara. El 2023 ha rebut el Premi Formentor de les lletres.