Res com un bon llibre

Autores i autors

Gibson, Ian

Filòsof i escriptor, és especialista en els nous paradigmes de la ciència i en els corrents de fons que configuren el món contemporani. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, va dedicar la tesi doctoral al pensament intercultural de Raimon Panikkar. De 1998 al 2003 va ser professor i coordinador de l’Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Anglaterra). Ha impartit classes i ponències convidades a diverses universitats d’Europa i de les dues Amèriques. Entre els seus llibres destaquen Pandèmia i postveritat (Fragmenta, 2021), Tècnica i totalitarisme (Fragmenta, 2022), Àngels i robots (Viena, 2017; en castellà, ampliat i amb el títol Ángeles o robots, a Fragmenta, 2018), Redescobrir el món (Akiara, 2023), Intel·ligència vital (Kairós, 2016), La nova realitat (Kairós, 2013) i Bona crisi (Ara Llibres, 2009). Va ser coordinador de la revista Integral (1989-1992) i ha editat una recopilació dels textos de Panikkar sobre Ecosofia (Fragmenta, 2021). Pascal Quignard (Verneuil-sur-Avre, Normandia, 1948). Escriptor, gestor cultural i músic francès. És autor d’una extensa obra que inclou, entre d’altres, les novel·les Carus (1979, premi de la Crítica), Tots els matins del món (1991), Terrasse à Rome (2000, Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa), Villa Amalia (2006), Boutès (2008), Les Larmes (2016) i L’amour la mer (2021). Va iniciar el projecte d’assaig literari Darrer reialme el 2002, del qual ha escrit onze volums. El primer, Les ombres errantes, va merèixer el premi Goncourt 2002. L’home de les tres lletres (2022) és últim fins ara. El 2023 ha rebut el Premi Formentor de les lletres. Pascal Quignard (Verneuil-sur-Avre, Normandia, 1948). Escriptor, gestor cultural i músic francès. És autor d’una extensa obra que inclou, entre d’altres, les novel·les Carus (1979, premi de la Crítica), Tots els matins del món (1991), Terrasse à Rome (2000, Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa), Villa Amalia (2006), Boutès (2008), Les Larmes (2016) i L’amour la mer (2021). Va iniciar el projecte d’assaig literari Darrer reialme el 2002, del qual ha escrit onze volums. El primer, Les ombres errantes, va merèixer el premi Goncourt 2002. L’home de les tres lletres (2022) és últim fins ara. El 2023 ha rebut el Premi Formentor de les lletres.
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens ajuden a protegir la teva privadesa i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple pàgines visitades). Si consentiu la vostra instal·lació prem "Acceptar cookies", o també pots configurar les teves preferències aquí. Més informació a la nostra Política de cookies