Émile Zola (París, 1840 - 1902)
Fill d'un enginyer venecià que va morir quan ell amb prou feines tenia set anys, es va veure obligat a abandonar els estudis i buscar una feina. Va treballar durant un temps a l'administració de duanes, fins que amb vint-i-dos anys es va fer càrrec del departament de publicitat de l'editorial Hachette, cosa que li va permetre entrar en contacte amb la societat literària (es va relacionar amb Flaubert, Daudet i Maupassant, entre molts d’altres) i el va encoratjar a escriure.
El 1868 va concebre el projecte de la sèrie de vint novel·les de “Les Rougon-Macquart” (1871-1893), amb què pretenia oferir al lector un gran retrat de la societat francesa del Segon Imperi. El Paradís de les Dames (1883) és l’onzena novel·la d’aquesta sèrie, de la qual també formen part Germinal i Nana.
A partir del 1897, Zola es va implicar en la defensa del cas Dreyfus, el judici d'un militar francès d'origen jueu culpat falsament de ser un espia. El novel·lista va intervenir en el debat i va escriure diversos articles en defensa de Dreyfus, entre els quals figura el seu famós “J'accuse…!”, que li va valer un procés judicial i l'exili.
Pascal Quignard (Verneuil-sur-Avre, Normandia, 1948). Escriptor, gestor cultural i músic francès. És autor d’una extensa obra que inclou, entre d’altres, les novel·les Carus (1979, premi de la Crítica), Tots els matins del món (1991), Terrasse à Rome (2000, Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa), Villa Amalia (2006), Boutès (2008), Les Larmes (2016) i L’amour la mer (2021). Va iniciar el projecte d’assaig literari Darrer reialme el 2002, del qual ha escrit onze volums. El primer, Les ombres errantes, va merèixer el premi Goncourt 2002. L’home de les tres lletres (2022) és últim fins ara. El 2023 ha rebut el Premi Formentor de les lletres. Pascal Quignard (Verneuil-sur-Avre, Normandia, 1948). Escriptor, gestor cultural i músic francès. És autor d’una extensa obra que inclou, entre d’altres, les novel·les Carus (1979, premi de la Crítica), Tots els matins del món (1991), Terrasse à Rome (2000, Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa), Villa Amalia (2006), Boutès (2008), Les Larmes (2016) i L’amour la mer (2021). Va iniciar el projecte d’assaig literari Darrer reialme el 2002, del qual ha escrit onze volums. El primer, Les ombres errantes, va merèixer el premi Goncourt 2002. L’home de les tres lletres (2022) és últim fins ara. El 2023 ha rebut el Premi Formentor de les lletres.
