Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), La veu de la sirena (2015), Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral, o Venjaré la teva mort (2018); i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i professora, l’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura, el 2015 el Premio Nacional de las Letras, el 2002 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el 2012 a la Real Academia Española. Pascal Quignard (Verneuil-sur-Avre, Normandia, 1948). Escriptor, gestor cultural i músic francès. És autor d’una extensa obra que inclou, entre d’altres, les novel·les Carus (1979, premi de la Crítica), Tots els matins del món (1991), Terrasse à Rome (2000, Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa), Villa Amalia (2006), Boutès (2008), Les Larmes (2016) i L’amour la mer (2021). Va iniciar el projecte d’assaig literari Darrer reialme el 2002, del qual ha escrit onze volums. El primer, Les ombres errantes, va merèixer el premi Goncourt 2002. L’home de les tres lletres (2022) és últim fins ara. El 2023 ha rebut el Premi Formentor de les lletres. Pascal Quignard (Verneuil-sur-Avre, Normandia, 1948). Escriptor, gestor cultural i músic francès. És autor d’una extensa obra que inclou, entre d’altres, les novel·les Carus (1979, premi de la Crítica), Tots els matins del món (1991), Terrasse à Rome (2000, Gran Premi de novel·la de l’Acadèmia Francesa), Villa Amalia (2006), Boutès (2008), Les Larmes (2016) i L’amour la mer (2021). Va iniciar el projecte d’assaig literari Darrer reialme el 2002, del qual ha escrit onze volums. El primer, Les ombres errantes, va merèixer el premi Goncourt 2002. L’home de les tres lletres (2022) és últim fins ara. El 2023 ha rebut el Premi Formentor de les lletres.