Leonardo Sciascia (Racalmuto, 1921–Palerm, 1989) va ser un escriptor sicilià. Fill d'un miner, va estudiar magisteri i va dedicar bona part de la seva joventut a l'ensenyament. Va publicar el seu primer llibre el 1956, "Les parròquies de Regalpetra", una narració neorealista, ambientada, com tota la seva obra, a Sicília. A partir d’aleshores va convertir-se en un dels novel·listes italians més importants del segle XX, i va ser considerat la “consciència crítica d'Itàlia” per la seva denúncia implacable de la corrupció política i de la violència mafiosa. Els seus llibres han estat àmpliament traduïts al català: "Els oncles de Sicília", "El consell d'Egipte", "A cadascú el que és seu", "El context", "El mar color de vi", "Todo modo", "Candido o un somni a Sicília", "1912 + 1", "Portes obertes", "El cavaller i la mort" i "Una història senzilla", a més dels assajos "A cops de punyal" i "El teatre de la memòria". Leonardo Sciascia (Racalmuto, 1921–Palerm, 1989) va ser un escriptor sicilià. Fill d'un miner, va estudiar magisteri i va dedicar bona part de la seva joventut a l'ensenyament. Va publicar el seu primer llibre el 1956, "Les parròquies de Regalpetra", una narració neorealista, ambientada, com tota la seva obra, a Sicília. A partir d’aleshores va convertir-se en un dels novel·listes italians més importants del segle XX, i va ser considerat la “consciència crítica d'Itàlia” per la seva denúncia implacable de la corrupció política i de la violència mafiosa. Els seus llibres han estat àmpliament traduïts al català: "Els oncles de Sicília", "El consell d'Egipte", "A cadascú el que és seu", "El context", "El mar color de vi", "Todo modo", "Candido o un somni a Sicília", "1912 + 1", "Portes obertes", "El cavaller i la mort" i "Una història senzilla", a més dels assajos "A cops de punyal" i "El teatre de la memòria". Leonardo Sciascia (Racalmuto, 1921–Palerm, 1989) va ser un escriptor sicilià. Fill d'un miner, va estudiar magisteri i va dedicar bona part de la seva joventut a l'ensenyament. Va publicar el seu primer llibre el 1956, "Les parròquies de Regalpetra", una narració neorealista, ambientada, com tota la seva obra, a Sicília. A partir d’aleshores va convertir-se en un dels novel·listes italians més importants del segle XX, i va ser considerat la “consciència crítica d'Itàlia” per la seva denúncia implacable de la corrupció política i de la violència mafiosa. Els seus llibres han estat àmpliament traduïts al català: "Els oncles de Sicília", "El consell d'Egipte", "A cadascú el que és seu", "El context", "El mar color de vi", "Todo modo", "Candido o un somni a Sicília", "1912 + 1", "Portes obertes", "El cavaller i la mort" i "Una història senzilla", a més dels assajos "A cops de punyal" i "El teatre de la memòria".