Pier Paolo Pasolini neix a Bolonya el 5 de març de 1922. Durant la seva infància i adolescència segueix al pare militar en els seus moviments d´una ciutat a una altra pel nord d´Itàlia. En 1942, a causa de la guerra, es refugia en Casarsa, el poble de la seva mare. Aquest mateix any escriurà ´Poemes en Casarsa´, obra a la qual segueixen ´Les cendres de Gramsci´, ´Poesia en forma de rosa´, ´La millor joventut´ i ´La religió del meu temps´. En 1950 es trasllada a Roma i fa el seu debut narratiu amb ´Nois del rierol´, una corrosiva crítica social del seu temps. En els anys seixanta dirigeix la seva mirada al cinema i signatura el guió i la direcció del seu primer treball, ´Accattone´; a partir de llavors sumarà gairebé una pel·lícula a l´any. En 1973 inicia la seva col·laboració amb ´Il Corriere della Sera´, i els seus articles, en els quals enfronta sense complexos les doloroses qüestions de la Itàlia contemporània, seran successivament recopilats en dues antologies: ´Escrits corsaris´ i ´Cartes luteranes´. Assassinat en la localitat marítima d´Òstia, prop de Roma, la seva vida conclou el 2 de novembre de 1975.