El geni d’Arthur Rimbaud (Charleville, 1854 – Marsella, 1891) comença a descloure’s quan a la seva escola arriba un jove professor de retòrica que li deixa les claus de la seva biblioteca i l’anima a continuar escrivint. Amb quinze anys publica el seu primer poema. En plena guerra francoprussiana, viatja amb tren sense bitllet, i és engarjolat a la presó parisenca de Mazas. El 1870 comença una vida bohèmia i aventurera. Tota la vida viatjarà. El 1871 és decisiu: la Comuna i Verlaine, amb qui inicia una relació turmentosa. El 1873 publica Una temporada a l’infern. El 1880 se’n va a viure a la Banya d’Àfrica, on treballa com a comerciant, esdevé explorador i fa un tràfic d’armes. Sis anys més tard la revista "La Vogue" li edita les "Il·luminacions". El 1891 mor a Marsella, on al maig li havien amputat una cama. La glòria que havia anhelat tant d’adolescent i que de jove li havia estat indiferent no feia sinó començar...