Jaume Fuster (Barcelona, 1945 - l'Hospitalet de Llobregat, 1988) fou escriptor de l'anomenada Generació Literària dels Setanta i membre del col·lectiu Ofèlia Dracs. Va ser autor de nombroses obres literàries policíaques i negres, entre les quals destaca De mica en mica s'omple la pica (1972) i Tarda, sessió contínua, 3,45 (1975). La seva devoció per J. R. R. Tolkien el va portar a escriure la magnífica trilogia èpica iniciada amb L'Illa de les Tres Taronges (1983), seguida per L'Anell de Ferro (1985) i closa amb El Jardí de les Palmeres(1993), que va guanyar el Premi Ramon Llull.

Dins la seva trajectòria, també destaca la seva faceta com a traductor, sobretot del francès, i el seu paper com a guionista de cinema i de sèries televisives de gran èxit. Com a assagista, també va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació.

El seu activisme cultural el portà a fundar l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual era president quan va morir prematurament.