Robert Graves va néixer a Wimbledon, Londres, el 1895, i va morir el 1985 a Deià, Mallorca, on residia des de feia molts anys. Va lluitar a la primera guerra mundial, on va ser greument ferit –va relatar les seves experiències a Adéu a tot això (1929)–, va estudiar a Oxford i va ser professor de literatura anglesa a la universitat del Caire. El 1929 es va establir a la població de Deià. En esclatar la segona guerra mundial, va haver d'abandonar l'illa, on va tornar en acabar la contesa. Al llarg de la seva vida, va simultaniejar l'escriptura de poesia amb la d'assajos poeticoantropològics, com La deessa blanca (1948), i novel·les històriques, com Jo, Claudi (1934) i Claudi, el déu, i la seva esposa Messalina (1943), que van gaudir de gran èxit i van donar peu a una cèlebre sèrie televisiva. Va ser també un estudiós de la mitologia grega, de la qual n'és una bona mostra el volum Déus i herois de l'antiga Grècia (1961), que va reconvertir després en el volum reduït Déus i herois grecs i La guerra de Troia. Robert Graves va néixer a Wimbledon, Londres, el 1895, i va morir el 1985 a Deià, Mallorca, on residia des de feia molts anys. Va lluitar a la primera guerra mundial, on va ser greument ferit –va relatar les seves experiències a Adéu a tot això (1929)–, va estudiar a Oxford i va ser professor de literatura anglesa a la universitat del Caire. El 1929 es va establir a la població de Deià. En esclatar la segona guerra mundial, va haver d'abandonar l'illa, on va tornar en acabar la contesa. Al llarg de la seva vida, va simultaniejar l'escriptura de poesia amb la d'assajos poeticoantropològics, com La deessa blanca (1948), i novel·les històriques, com Jo, Claudi (1934) i Claudi, el déu, i la seva esposa Messalina (1943), que van gaudir de gran èxit i van donar peu a una cèlebre sèrie televisiva. Va ser també un estudiós de la mitologia grega, de la qual n'és una bona mostra el volum Déus i herois de l'antiga Grècia (1961), que va reconvertir després en el volum reduït Déus i herois grecs i La guerra de Troia. (Eivissa, 1960). Doctor en Filologia Catalana, sociolingüista. Ha exercit com a catedràtic de Llengua i Literatura Catalanes a l’ensenyament mitjà i com a professor associat de la Universitat de les Illes Balears. És professor de la Universitat Catalana d’Estiu. Ha participat en diversos equips d’investigació tant a l’ICE de la Universitat de Barcelona com a l’IRIE de la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat nombrosos treballs d’investigació en sociolingüística (Les normalitzacions reeixides, Normalitat Lingüística i Llibertat nacional, Sociolingüística a l’abast...), en psicologia social (Arrelament socionacional i progrés acadèmic) o en anàlisi de la situació política (Balears passa pàgina, Un projecte per a Europa, Una altra Europa és possible...). És també autor de novel·les (Ball de voltors, Sota la màrfega, Assassinat a l’institut...), llibres de viatges (Viure i veure. Notes d’aeroport i de carretera, Cala Llentrisca), narracions (Sirventesos) i peces de teatre (Carn de psiquiàtric crua, La Barbie fantasma, Fàtima a Teheran, Les tribus de la tribu...). Ha estat membre del Parlament Europeu i secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Robert Graves va néixer a Wimbledon, Londres, el 1895, i va morir el 1985 a Deià, Mallorca, on residia des de feia molts anys. Va lluitar a la primera guerra mundial, on va ser greument ferit –va relatar les seves experiències a Adéu a tot això (1929)–, va estudiar a Oxford i va ser professor de literatura anglesa a la universitat del Caire. El 1929 es va establir a la població de Deià. En esclatar la segona guerra mundial, va haver d'abandonar l'illa, on va tornar en acabar la contesa. Al llarg de la seva vida, va simultaniejar l'escriptura de poesia amb la d'assajos poeticoantropològics, com La deessa blanca (1948), i novel·les històriques, com Jo, Claudi (1934) i Claudi, el déu, i la seva esposa Messalina (1943), que van gaudir de gran èxit i van donar peu