La indiana / Temps real

Temps real és una obra que ens parla de com el temps i la violència s’entrellacen en una espiral que ens empresona. Aquesta espiral, travessada per l’eix del temps del rellotge, s’ho emporta tot: Clita, la dona i mare, protectora, possessiva i passiva; Nonet, el marit, bon pare, bon home i violent; Gisto, l’amant, egoista i manipulador; Uri i Eli, els nens, innocents i juganers, endimoniats i cruels; i l’Actor, un enigma que els uneix a tots. Una família de tota la vida; una quotidianitat casolana, on cova la violència. Després, un assassinat; i un altre; i un altre...
La indiana és una història sobre el passat i el present. Sobre els catalans que el segle XIX van marxar a Cuba, i els estiuejants de l’Empordà del segle XXI. Dues dones, Rosa i Cati, separades per tres-cents anys, i unides per les cartes d’enyor que un dia van ser escrites amb la promesa del retorn, des de la porxada d’una antiga casa de L’Havana. Ara, aquestes cartes són llegides des del balcó d’un jardí, des d’on es percep el deixant d’un vaixell que s’allunya. La petja de la història silenciada, «un rosari de caramels de color, titil·lant com cuques de llum sobre l’aigua del mar esblaimada» que els parla, sense veu, d’un passat que encara batega.