Les nostres recomanacions i propostes
Ressenya
Adrienne Rich
Submergir-se en el naufragi
«Mai no hem estat tan a prop de la veritat, / de les mentides que estàvem vivint»
Per Núria Contreras Coll
27.11.2022
És decisiva la veu plural que adopta Rich per parlar d’una experiència íntima: tot i que la soledat està molt present durant tot el poemari, el jo poètic té com a horitzó una col·lectivitat, cosa que ens confirma el compromís de l’autora i eleva els seus versos a allò comunitari envoltant-se de germanes amb qui compartir la seva condició de nàufraga: «...germana, / que seus davant meu, fosca d’amor, / que treballes com jo per desfer, / que treballes amb mi per refer, / aquesta cosa teixida, aquest pany de foscor, / aquest vestit de dona, provant de salvar el cabdell».
A través de la traducció de Pol Guasch, compartim amb Rich aquest naufragi que l’autora estructura en quatre parts durant les quals assistim a la recerca d’una veritat que l’autora transmet des del seu univers íntim, perquè com Ada Bruguera ens recorda en el pròleg: «potser el concepte que millor defineix Adrienne Rich [...] és el de sinceritat».