Les nostres recomanacions i propostes

El problema de la mort no és la mort, sinó el que hi ha després per qui es queda, i Ana Blandiana sap molt bé de que va tot això. Variacions sobre un tema donat es gesta i es pareix sota la intempèrie del dol, primer pel seu pare, després pel seu marit i des de petita per tot allò que va que va coartar i podrir el règim de Ceausescu, i que carregarà els poemes de consciencia política i responsabilitat col·lectiva.

Així doncs, també pel context històrico-social que va tocar viure a la poeta romanesa, la seva preocupació no serà només la de llenguatge i la seva insuficiència, sinó també la de com arribar a aquells qui han mort. El joc aquí es doble: si el sistema de signes codificat que comprenem com a llenguatge no serveix per a la comunicació a la terra, com hauria de servir per parlar amb els morts que ja no estan en ella? La resposta a aquestes preguntes es fila amb mots clars i simples que deixen veure la serenor crua que batega sota les capes de dol que amaren a la poeta.

D’aquesta manera podríem entendre el poemari com una estructura de retrobament: com que és impossible accedir a la mort sense morir-se, Blandiana proposa apropar-se a través de les paraules meticulosament escollides que tornen els seus poemes intents d’arribar allà on el cos no pot.