Les nostres recomanacions i propostes

Afirma Barbara Cassin que la nostàlgia “no és simplement l’enyorança i la tornada a casa” encara que l’arrel etimològica de la paraula ens remet a aquest primer significat. El sentiment de la nostàlgia es vincula, més aviat, amb la mena de relacions que establim amb allò que ens és propi i amb allò que ens és aliè.
Així, Ulisses, al llarg de l’Odissea —poema del retorn a casa per excel·lència—, és estranger per allà on passa, sense deixar de ser-ho un cop aconsegueix tornar a la seva pàtria, Ítaca. I això és perquè, com explica en un primer moment Cassin, podem arribar a arrelar-nos en un lloc on no tenim arrels, “perquè les arrels d’aquest lloc ens acullen amb humilitat”, mentre que el retorn al lloc d'origen no elimina, necessàriament, la nostàlgia que sentim. Per aquest motiu ningú reconeix a Ulisses quan aquest entra a casa seva, per això ningú sap qui és Ulisses després de tant de temps. I és que, després de tant de temps, qui és aquell que torna?, pot arribar a tornar, realment, Ulisses? Diu Cassin, en aquest sentit, que la nostàlgia té un temps. Es tracta del temps del “no encara”, del retorn sempre dut a terme però mai acomplert; es tracta, doncs, del temps de l’anhel, del voler tornar sempre. Tanmateix, allò que anhela el nostàlgic tampoc és tan sols l’espai de la pàtria sinó l’espai on el temps passava, el temps aquell on la vida podia ser viscuda. Cassin, a través d’aquestes reflexions entorn l’Odissea —com d’altres entorn l’Eneida o la personalitat de Hannah Arendt—, tracta de fer de la nostàlgia “un pensament més ampli, més acollidor”, que ens pugui portar a pensar “una visió del món deslliurada de totes les pertinences”