Les nostres recomanacions i propostes

La guanyadora del Premi Documenta 2010 per Una terra solitària, Bel Olid, torna a les taules de novetats amb el recull de contes Vents més salvatges (Empúries), on, a través d’una escriptura lleugera ens fa aprofundir, gairebé sense adonar-nos, en alguns dels grans interrogants de la nostra contemporaneïtat en crisi. En les paraules d’Olid trobem camps de refugiats, relacions materno-filials, soldats, sang, descobriments sexuals, dones que es busquen, dones que estimen, dones que desitgen, dones que es troben, i sobretot, dones que s’alliberen. 

Pàgina rere pàgina saltem d’un indret a un altre i esdevenim testimonis de les intimitats que es poden viure en un camp de refugiats a Malta, a la Revolució dels Clavells de Portugal, o les revoltes a Ucraïna del 2013, entre d’altres. Els contes de Vents més salvatges ens fan passejar pels marges de la societat, veiem la vida a través dels subjectes que els habiten, i a través d’ells intuïm que ens trobem davant una escriptora compromesa i que pensa la literatura no només com un exercici estètic, sinó com un espai generador de preguntes —a vegades incòmodes— i transformador de realitats.

Excepte alguna excepció, la majoria dels contes d’Olid estan protagonitzats per dones, unes dones que esdevenen subjectes complexos i plens d’uns matisos no sempre presents a la literatura catalana. Maternitats subversives, descobriments sexuals no normatius, desitjos de llibertat i autonomia que emparenten Olid amb la tradició engegada per Maria Mercè Marçal i Carme Riera, alhora que posen de manifest el seu interès per la crítica i el pensament, més enllà de la ficció.