Les nostres recomanacions i propostes

«La situació a Indoxina és ras i curt desastrosa. La guerra està com aquell qui diu perduda. A tot estirar podem esperar trobar-hi una sortida honorable», li dirà René Mayer, el president del Consell, al general Henri Navarre, últim cap de turc a la guerra d’Indoxina. Éric Vuillard és clar des de l’inici: l’obra tracta sobre la impossibilitat del seu propi títol, però especialment sobre qui va orquestrar aquesta sortida. 

La brevetat i l’estil net i cru propi de Vuillard submergeixen el lector en una lectura frenètica d’episodis històrics on se succeeixen una sèrie de personalitats fanfarrones; són homes que ostenten gran poder a França i els Estats Units i que el narrador els fa empetitir fins a mostrar la seva veritable naturalesa hipòcrita i mesquina de depredadors, sobretot, ridículs, dissenyant així la seva pròpia comèdia humana.

La cerca i responsabilitat de la veritat és el nucli fonamental de la literatura de Vuillard. A Una sortida honorable, però, l’autor no fa una obra sobre els oblidats, sinó sobre a qui hem oblidat –com sempre– fer responsable i passar comptes. Després del recorregut històric, l’autèntica sortida final esdevé un show. Tanmateix, guardarà la genuïna «veritat del temps» per la «nota»: el bàndol vietnamita va perdre almenys tres milions sis-cents mil morts, tants com francesos i alemanys a la Primera Guerra Mundial.