Les nostres recomanacions i propostes

L’última, la més petita, no és un assaig, no és un document, tampoc és un manifest ni una novel·la, ni una autobiografia. No és un monòleg.

Construït sobre l'anàfora “Em dic Fàtima Daas”. Cadascun dels capítols del text defineix un dels múltiples aspectes de l'escriptora barrejant constantment el present i el passat. El lector oscil·la entre dues temporalitats. El que ens permet endinsar-nos en la dualitat del personatge. Al llarg dels capítols, l'escriptora adulta es va afirmant cada vegada més.

Tot el text reposa sobre aquesta oposició i l'escriptora ens vol demostrar aquesta complexitat contínua; musulmana practicant, francesa, algeriana, adolescent pertorbada, dona independent, lesbiana, rebel, amant, mentidera, pecadora, turista. Un personatge ple de contradiccions que intenta trobar el seu lloc en cada faceta de la seva vida sense estar mai a gust. Excepte en el paper d'escriptora. En ell, Fàtima s'obre, se sent segura i ens obre el seu cor, sense tabú.
Les repeticions constants, les frases curtes, les anades i vingudes i la mescla d'idiomes fan de L’última, la més petita un llibre amb un gran control del llenguatge.

Aquesta primera novel·la de Fatima Daas és un llarg poema en prosa, amb un ritme ordenat i una musicalitat molt treballada.