Les nostres recomanacions i propostes

Hi ha novel·les que portem dins encara que no les haguem llegit. Els seus personatges tenen alguna cosa mítica que els eleva per sobre del llibre. Crusoe a la seva illa. Fabrizio del Dongo desorientat a la batalla de Waterloo. Raskólnikov amb la destral ensangonada. Les seves històries formen part de l’imaginari de qualsevol lector mínimament interessat pels clàssics, i quan llegim els llibres que protagonitzen veiem com les millors plomes poden enriquir el mite d’una manera impressionant. I després hi ha novel·les amb una textura humana tan densa, tan plena de matisos i d’observacions intel·ligents, que necessàriament deixen el mite enrere. Middlemarch n’és un exemple immens. És una novel·la sobre l’amor, el matrimoni, els diners i la política, sobre les ambicions intel·lectuals i els seus fracassos, sobre el relleu de les generacions, sobre els misteris del caràcter humà, i tot hi està tan entrellaçat que, quan la llegim, tenim la sensació de trobar-nos, no davant una història mítica, sinó dins la vida mateixa. A Dorothea Brooke l’arribem a conèixer com a una veïna o una amiga; la veiem passar, en ben pocs anys, de les aspiracions més ingènues a una plenitud imprevista, i entremig hi retrobem totes les pressions del món sobre el jo i els esforços del jo per fer-se un món. Virginia Woolf deia que Middlemarch era una de les poques novel·les angleses escrites per a persones adultes, i potser en el fons es referia a això: que la vida de veritat és tan complexa que no cap dins de cap mite.

Text dels editors de La Casa dels Clàssics