Les nostres recomanacions i propostes

Llet, sucre, arròs, lluna, gel, neu, sal. El blanc com a color buit, fred, pobre, fràgil i hostil, que amb la reflexió se n’accentua la plenitud, força, eternitat i celebració. A Blanc, Han Kang parla de la vergonya amb la que ha hagut de conviure respecte el fet de sentir-se substituta d’una germana que va morir en braços de la seva mare poques hores després de néixer. Han ha hagut d’escoltar els ecos d’aquelles súpliques—“no et moris, siusplau”—durant molt anys i és finalment ara, en aquest llibre, que s’enfronta a l’escriptura i, per extensió, reconciliació amb ella mateixa. L’autora, que passeja per una ciutat gèlida de l’Europa central, narra com el record es fon amb el present a través d’experiències sensorials compartides, les seves magdalenes de Proust, que convergeixen en meditacions sobre el pas del temps i el dolor, que no necessàriament tot ho destrueix. Un testimoni en forma de recull de vinyetes breus de tot allò que ens fa tornar a un passat reconstruït en què s’hagués pogut plantar cara a la mort; un retrat de l’absència com a infinit que, com les ones del mar, va oscil·lant repetidament, demostrant per mitjà de contrastos que tot, i res alhora, és sempre etern.