Les nostres recomanacions i propostes

Els records es barregen amb els desitjos, i els somnis es confonen amb el que en realitat va succeir. Qui no s'ha recreat portant a la seva ment una vegada i una altra el primer cop que va veure a la persona que li agradava, i que li va retornar la mirada?
 
Murakami juga a fer-nos creure que el que compta, en aquestes narracions breus, va passar de veritat, que és cert que se’n va anar de vacances a una zona de balnearis pròxima a Tòquio i que va mantenir una conversa distesa amb un mico que parlava, i que a més era més educat i afable que molts humans. Per què hauria de ser aquesta història menys creïble que aquella en la qual coneix a una dona tan melòmana com ell i que després descobreix per casualitat que és una estafadora professional? O aquella altra en la qual, en una situació molt incòmoda, algú, una estranya fins llavors, el ridiculitza i el tracta com si li conegués de sempre?
 
Les pinzellades que ens brinda l'autor en Primera persona del singular ens assenyalen el seu imaginari, aquest món on frases breus parlen de veritats que hem arribat a assaborir abans d'arribar a ser adults. La sensibilitat i la capacitat de rememorar no distingeixen entre una mena de terra (Orient) i una altra (Occident), però cal aprendre a regar-les perquè continuïn vives.