Les nostres recomanacions i propostes

En una de les meves prestatgeries guardo una postal que una persona molt especial em va enviar una vegada i en la qual posa «de part d’algú que et recorda». Una postal. Un detall d’aquesta persona que es recorda de mi i gràcies al qual sempre em recordaré d’ella. Detalls i records. De què estem fets, si no?

Prostrada al llit per culpa d’una febre, la narradora recorda. Cada capítol està dedicat a una persona que, d’una manera o una altra, ha format part de la seva vida. Sense incloure la seva amiga Sally, que mai va desaparèixer d’ella i apareix durant tota la novel·la. Detall rere detall, ens va presentant aquestes persones i ens introdueix a poc a poc en el moment de la seva vida que va compartir amb elles. Ens parla de la Johanna, la seva exparella; de la Niki, una amiga que va desaparèixer; de l’Alejandro, un amor tan intens com fugaç, i de la Brigitte, la seva mare, injustament fràgil. No obstant això, encara que són els noms d’aquestes persones els que estan escrits sobre el paper, també, o, més ben dit, sobretot, és la mateixa narradora qui va quedant retratada, inevitablement, a cada pàgina. Perquè en parlar-nos d’elles, ens parla dels seus propis sentiments, les seves decepcions, les seves esperances, les seves pors, les seves alegries, etc. Som els detalls que recordem.