Les nostres recomanacions i propostes

Cares enmig de l’aigua és una novel·la tan bella com terrible que, encara que la seva autora indica que no està basada en fets reals, sí que té relació amb la seva vida perquè, de la mateixa manera que la protagonista, també va passar diverses temporades en diferents institucions mentals. D’aquesta manera, coneixem Istina Mavet i, sense que importi què va succeir perquè acabés internada en un sanatori psiquiàtric o quina malaltia mental pateix, ens endinsem de la seva mà en el dia a dia d’aquests centres. Solitaris i sempre a la llunyania, semblen albergar un món completament aliè al que existeix més enllà dels seus reixats i que, per a les pacients, més que un món és un infern. Un infern governat pels metges, sempre amb presses i sense temps per dedicar a les internes, i custodiat per les infermeres, fidels sequaços dels primers, que no mostren cap dubte quan es tracta de torturar les pacients amb les teràpies d’electroxoc, sempre «pel seu bé». Amb una cruesa esgarrifosa sentim la desesperació, la impotència i la ràbia de la Istina i la resta de les internes en veure com la seva humanitat s’escapa amb cada descàrrega, amb cada burla de les infermeres, amb cada càstig, amb cada matí sense esmorzar. Deixen de ser persones per convertir-se en animals al zoo sota la mirada indiferent d’aquells que són aquí, suposadament, per ajudar-les. La seva narració, que sovint es menja les pauses, ens catapultarà àgilment i amb una sensació de vertigen des del principi fins al final. Un vol inoblidable.