Les nostres recomanacions i propostes

Sasha Jansen torna a París el 1938 des d’un Londres que li fa més mal que bé, hi torna per recuperar l’espurna d’un passat que recorda feliç i amb els pocs diners que li ha deixat una amiga. En aquests moments es troba sola, abandonada i fent el dol d’un nadó mort amb una etiqueta lligada al canell. Però a París no troba el consol per més que el busca en les habitacions barates dels hotels i als bars que tria acuradament per beure els seus Pernods. Quan torna a la solitud de la seva cambra sempre té la companyia del conyac i el Luminal i es pot treure l’armadura que l’acompanya en els seus vagabundejos per la ciutat. La Sasha està desesperada i el seu monòleg ens transmet tota la seva foscor que encara esdevé més negra amb les converses que té amb els estranys que es troba pels carrers i als qui ofereix un troset de la seva inquietud. Si comparem Bon dia, mitjanit amb fragments de l’autobiografia de l’autora, Smile Please, trobarem tantes similituds que és inevitable pensar que la seva obra va íntimament lligada a la seva vida, la Sasha i la Jean Rhys tenen vides tan paralleles com intenses.

La gent parla d’una vida feliç, però vet aquí que la vida feliç només es troba quan t’ha deixat d’importar si vius o mors. Només hi arribes després de molt temps i moltes desgràcies.