Les nostres recomanacions i propostes
Ressenya
Lillian Hellmann
Una mujer con atributos
Per Neus Botellé
15.11.2014
plaer, en què s'inclouen la visita a Espanya l'any 1937 i al front rus en plena Segona Guerra Mundial.
Educada en una família peculiar, rodejada de parents una mica excèntrics, la seva mare proenia d'una rica família negrers i el seu pare d'una família jueva d'origen alemany. Lillian sempre es va considerar una filla de la Gran Depressió i va preferir sortir del bon camí formal a seguir una formació universitària en què no veia cap utilitat. La seva curiositat la va dur a llegir amb avidesa tot el que queia a les seves mans i a interpretar els dos mons en què es van desenvolupar els seus primers anys, a mig camí entre els costums arrelats de Nova Orleans i el cosmopolitisme de la Nova York que havia de ser el centre del món gràcies a les guerres europees. Aquesta educació la va convertir en escriptora, autora teatral d'èxit i periodista. Va compartir festes i converses amb Edmund Wilson,
Ernest Hemingway, Martha Gellhorn, Scott Fitzgerald, Nathanael West, Ring Lardner, autors que encara no sabien que formaven una generació que havia de ser profusament estudiada a les universitats del futur. Es divertien, escrivien i molts es van comprometre amb ideals polítics.
Una mujer inacabada és una crònica gairebé periodística de fragments de vida que inclou els retrats de la seva amiga Dorothy Parker (amistat que va durar perquè mai els van agradar els mateixos homes) i de Dashiell Hammett, amb qui va viure una història d'amor i alcohol al llarg de trenta anys, fins a la mort de l'autor. Pentimento complementa aquests records amb un text més líric i humorístic. Podríem afegir-hi Tiempo de canallas, un text que denuncia la covardia col·lectiva en front de l'era del senador McCarthy, que va dur als tribunals a tots aquells sospitosos de ser antiamericans, qualificatius que incloía els afiliats al partit comunista i als simpatitzants, entre els qui estaven
Hellman i Hammett, aquest últim amb final a la presó per negar-se a delatar els seus companys de professió. Un document de primera mà sobre la cacera de brúixes a Hollywood.
L'escriptora Mary McCarthy va dir de Hellman que mentia fins i tot en les conjuncions i els artciles que escrivia, però quina importància té això quan el resultat és tan excepcional?