Les nostres recomanacions i propostes

Mentre Hamnet continua sonant com alguna cosa més forta que un eco, Maggie O’Farrell torna a delectar-nos amb la seva meravellosa manera de narrar.

El poder d’O’Farrell per construir històries que creixen i s’escampen com les branques d’un arbre infinit no varia amb els canvis de registre amb els quals ens està sorprenent. Aquesta vegada posa el focus en la Lucrezia de Mèdici, sense perdre ni un instant el centre d’atenció. I d’això exactament es tracta, de posar un centre i atrapar-nos i no deixar-nos respirar fins a arribar a l’última pàgina.

El seu do és el de les paraules subtils que no necessiten més per dir tot el que es vol dir, i d’aquesta manera ens porta durant tot el relat a través de la història de la Lucrezia. Una nena de quinze anys obligada a casar-se en contra de la seva voluntat. Protegida dels perills de l’exterior, educada per sucumbir als de l’interior. Una baula més en una cadena de poder, un mitjà per continuar una dinastia.

El destí de la Lucrezia és morir, però per a ella la seva vida té un altre valor. La filla esgarriada, la menys estimada, la més inquieta, no acceptarà el destí imposat. Llançada als lleons, ella no els tem.

Barrejant realitat i ficció, El retrat de matrimoni podria ser una història explicada ja mil vegades, però resulta que és una història explicada de manera única. Una nena, una tigressa i un retrat per pintar.