Les nostres recomanacions i propostes

Ja fa unes quantes dècades que estem assistint a la mort de les humanitats en la seva accepció més renaixentista. Una gran producció de textos entra en escena per analitzar la «crisi» d’aquestes disciplines en relació amb les lleis del mercat, mentre que d’altres proclamen consignes de defensa en la distinció que aboca en favor d’un saber inútil enfront d’un d’útil, deixant entreveure d’aquesta manera la seva pròpia impotència. El text de Marina Garcés no és ni una lamentació, ni un pamflet, ni encara menys una recreació nostàlgica d’un passat utòpic. Ens trobem davant d’una veu ben potent que el que fa és assentar les bases per a una nova política. Ella mateixa ens aclareix que el que hi ha escrit en aquestes poques pàgines és un avançament de les moltes que vindran després. En aquesta proposta d’una nova política el que és fonamental és pensar la relació entre saber i emancipació. La Nova il·lustració radical se centra a pensar aquesta relació des de la consciència que el sentit del què és humà està en disputa, que això fa que la mateixa idea d’humanitats es transformi, i que cal, sobretot, que aquesta transformació es plantegi des de la pregunta i la revaloració del que és una vida vivible.