Les nostres recomanacions i propostes

En aquesta novel·la veiem com Monika Zgustova torna a un dels seus temes predilectes, l’exili. En aquest cas, es tracta d’una família que va decidir fugir de Praga durant el comunisme per assentar-se als Estats Units. La filla ens explica –ja com a adulta– com van afrontar aquest canvi cap a una nova vida a través de la relació amb la seva mare.

El procés d’adaptació als Estats Units per a uns immigrants de l’est d’Europa no va ser fàcil, i la situació familiar tampoc era reconfortant. El pare dedicava la major part del temps a treballar, mentre que la mare s’ocupava de la llar. Amb els anys, els fills van seguir el seu propi camí, el germà a Azerbaidjan i ella a Barcelona. Aquesta situació va provocar que es distanciessin encara més els uns dels altres.

Al llarg de la narració, la protagonista evoca la seva mare com un personatge més aviat auster. Així i tot, no dubta en viatjar de Barcelona a Illinois quan la necessita. Amb la mare en un estat de feblesa que presagia el pitjor, les dues aprofundeixen en les seves experiències vitals i, com si es tractés d’un doble retrat generacional, estableixen una mena de confrontació entre la rígida vida d’una (exili, obligacions conjugals…) i la llibertat de l’altra. És gràcies a aquests darrers moments d’introspecció i complicitat mútua que la protagonista torna a Barcelona amb el sentiment d’haver redefinit els seus records.