Les nostres recomanacions i propostes

La història de la Ida Laquidara té a veure amb l'insomni que desperten les ferides, un desvetllament que va començar fa vint-i-tres anys quan el seu pare desapareixia al vespre per no tornar mai més. Llavors la Ida era una nena i la seva mare va intentar protegir-la contra tota tristesa dissimulant el seu dolor i la seva ràbia, instruint-la en la bona educació i en un silenci familiar, fràgil i agressiu que totes dues interrompen amb la violència del retret.

Vint-i-tres anys després, en tornar a la casa familiar de Messina, la Ida haurà d'enfrontar-se als records que desperten els objectes de les habitacions antigues i al fantasma del seu pare que apareix en forma de substància líquida: l'aigua bruta dels radiadors sense purgar, l'incessant degoteig de les canonades velles o la floridura del sostre fet miques pels anys i la pluja. Una petjada que reclama la seva presència davant qualsevol intent de ser reduïda.
 
Sovint els adults obliden que quan s'és nen només es creu en els detalls, i que aquests, amuntegats, habiten el subconscient i la intimitat on rau la memòria. I a la Ida, la infantesa la travessa tota l'estona, és tan sensible com un sismògraf i no aconsegueix sortir de l'esquerda de la seva ferida oberta, de la qual només saben brollar records secs pel temps que li impedeixen pensar en el dolor dels altres.