Les nostres recomanacions i propostes

Rebecca Solnit es una escriptora amb una obra molt extensa que va des de la política a l’art, passant pel feminisme, l’urbanisme o l’ecologisme, amb un activisme que es manté ferm en la defensa pel medi ambient i la denúncia de la violència de gènere. La narració d’aquestes memòries ens situen a principis dels anys 80, en un barri marginal de San Francisco on encara hi ressona el fervor de la generació Beat, però on el sida comença a fer estralls entre la comunitat gai i l’amenaça del desastre nuclear es respira en l’ambient. Avancem als anys gloriosos del moviment feminista, la lluita antiracista i els crits de no a la guerra, però també en l’assentament d’un capitalisme salvatge que es palpa en la modificació del paisatge d’una ciutat que canvia a un ritme vertiginós.

Amagar-se, passar desapercebuda, desaparèixer, a vegades és l’única tècnica a la que una es pot cenyir per sobreviure a una quotidianitat violenta. Però aquesta forma de no-ser també pot esdevenir un lloc privilegiat des d’on observar els fets amb una mirada crítica, i narrar-los des de l’inconformisme. L’escriptura de Solnit infon esperança i encoratja -d’una forma gens ingènua- a pensar que encara potser si, encara podem fer d’aquest món un lloc més just i habitable.