Les nostres recomanacions i propostes

Al llarg de la història, molts artistes han reflexionat sobre el color i la seva capacitat expressiva. Falcinelli segueix aquesta tradició: la seva investigació abraça la neurociència, l’òptica, la sociologia, les arts figuratives i la psicologia de la percepció. No obstant això, el seu enfocament és més popular. D’aquesta manera, s’allunya d’obres clàssiques com Gramática de la visión, de Gaetano Kanizsa, o Arte y percepción visual, de Rudolf Arnheim. Manté el rigor, però rebutja les dreceres típiques dels divulgadors: mirar de complaure a qualsevol preu i trivialitzar la investigació científica.

En primer lloc, ensenya que ens hem de relacionar amb el color des d’una perspectiva històrica. Pensem, per exemple, que els colors sempre han estat tal com els coneixem. I en canvi, n’hi ha prou amb descobrir com els autors clàssics parlaven del to cròmàtic de certs objectes. De la mateixa manera, els colors s’han de considerar atenent a les condicions històriques en què es van concebre: un focus artificial mostra de manera diferent un quadre de Caravaggio que la llum de les espelmes amb què el veien els seus contemporanis. Tal com recorda Falcinelli, només en una altra disciplina es dona aquesta mateixa correspondència entre matèria i sensació, tan pròpia de la vista: la cuina.