Assolir una actitud recta i virtuosa era un tema que obsessionava als grecs. Des de la tríada platònica on el bo és bell i veritable fins a la temprança estoica, el caràcter es comprèn com a una matèria a exercitar, argila per modelar, fins a arribar a ser allò que estàs destinat a ser. Podem fer moltíssimes crítiques als grecs, des de punts diversos: sabem que l'hedonisme exacerbat ens pot portar a un egoisme sense precedents, sabem que oferir una resistència infinita a l'opressió (i portar aquesta resistència amb goig) ens converteix en còmplices més que en estrategs. Sabem que la tríada és una ficció, com qualsevol altra. Sabem que el punt intermedi dialoga amb múltiples dimensions per a poder aconseguir-lo. No obstant això, cal llegir als grecs, cal apreciar la seva filosofia de vida des del seu propi ensenyament: perfeccionant des de la crítica i posant-los a punt en la contemporaneïtat. O almenys, intentar-ho.