«Com acceptar que només sigui l’atzar? De què depèn una trobada?»
Tots ocells s’inicia amb un encontre tan poc probable que al lector no li queda més remei que confiar en la naturalesa atzarosa de la vida i deixar-se endur per la proposta de l’autor. A la biblioteca d’una universitat de Nova York, dos investigadors –l’Eitan, jueu, i la Wahida, àrab– es troben i s’enamoren. Defensar aquest amor davant la família d’ell portarà els personatges a una situació límit i a viatjar (metafòricament i literal) a l’origen dels seus propis orígens, i plantejarà al lector qüestions universals i d’una actualitat immediata: l’herència de la memòria, la diferència entre la identitat genètica i la cultural, la dicotomia entre el trauma col·lectiu i l’individual, la força –guaridora o destructiva– de l’amor, les arrels i la família. Mouawad aconsegueix desdibuixar la frontera entre el que passa allà i el que passa aquí i, afrontant les dures circumstàncies que envolten els personatges, interpel·la sense treva el lector, davant un conflicte que, malauradament, no podem anomenar ficció. I com ja ens té acostumats, tot escrit amb una poesia i una bellesa tan colpidora que no per això fa la història menys dura, ans al contrari.