Deu assaigs filosòfics i una diatriba exasperada

En aquest volum, Bunge fa filosofia. Es tracta, com diu el títol, de deu assaigs i una diatriba contra la postmodernitat. Quan planejàvem, però, les seves lliçons, ell va començar oferint el títol «Una filosofia nova». Perquè així és el que ell vol oferir: una mirada seriosa, rigorosa, sobre els conceptes filosòfics. Segons com, no és una mirada nova, perquè la mentalitat científica tampoc no ho és, però segons com és una mirada que encara resulta nova, sobretot perquè els filòsofs s’amaguen massa sovint de la llum que projecta la ciència i miren d’evitar-ne la crítica. Per això Bunge rebutja el subjectivisme i defensa el realisme, un realisme crític. El plantejament de Bunge té també un fort component de preocupació social, tal com es veu des de les primeres pàgines d’aquest volum. Això, però, no s’ha d’entendre en ell com un complement més o menys arbitrari sinó com un element més de la seva visió global. La racionalitat també s’ha de portar a la gestió dels afers del món. Per això proposa que a les tecnologies dures ja existents, s’hi incorporin les que ell anomena «tecnologies filosòfiques», que podran ajudar a aguditzar la consciència moral i la responsabilitat social dels científics i de tots els ciutadans