Paisatges de Hopper

Paisatges de Hopper no respon a estereotips literaris més o menys establerts. Assaig? Biografia? Estudi? Novel·la biogràfica o assaig novel·lat? L’autor ens assenyala com s’ha de començar a entendre i a llegir aquest llibre: com un relat. Un relat que ens encara a l’obra de Hopper no des del punt de vista de la crítica d’art, d’orientació estrictament acadèmica, sinó que descriu de forma literària les obres de l’artista nord-americà.
Així, Jordi Coca bandeja els límits rígids del gènere biogràfic alhora que Hopper esdevé a través de la seva obra un personatge de la narració explicat en tercera persona —i no és pas un personatge qualsevol. Un dels mèrits que té el text de Coca és el d’integrar, de fondre en un de sol, llenguatges provinents de gèneres i disciplines molt diferents.
L’escriptor esbrina com es poden arribar a expressar «les coses sense nom», el que «no es pot dir», la «vulnerabilitat de les persones», la «tossuda persistència de la vida». Com fer explícites les incerteses i la solitud. Aprofundint en els problemes plàstics, ens mostra, mitjançant Hopper, com s’objectiven les emocions, com es fan versemblants les fragilitats i els sentiments contradictoris que ens provoca la relació amb tot quant ens envolta dins el corrent immutable del temps.