Les planes

«Murnane és un dels millors escriptors que [els australians] hem generat. [...] És un estilista magistral, [...] un escriptor rotundament original amb una visió singular i un estil impecable.[...] Gerald Murnane és un Proust que no ha marxat mai de Combray. [...] Dóna a les seves històries minimalistes la música i l’autoritat d’un gran poeta.» Peter Craven «Una novel•la elegant, personal, inoblidable.» Shirley Hazzard «Les planes autèntiques són els plecs del cervell, que contenen la matèria esmunyedissa de la memòria. Murnane és un geni, un digne hereu de Beckett. Tots els seus llibres són sobre el dubte i l’aïllament; ell mateix gairebé no surt de casa i no ha estat mai fora d’Austràlia.» Teju Cole «Com a escriptor, Murnane és un idealista radical.» J.M. Coetzee «Les planes és una paràbola, una faula, una al•legoria, una analogia, una mitologia i una visió. També és subtilment satírica i sovint enginyosa i divertida. [...] Gerald Murnane és, sense cap mena de dubte, un dels escriptors més originals de l’Austràlia actual, i Les planes és un llibre fascinant i enriquidor. L’estil és extraordinari, sobri, auster, sòlid, sovint estranyament commovedor.» The Australian «Està tan ben construïda que és un tema de meditació més que no pas una simple lectura. […] La visió de Murnane d’aquesta zona exòtica i tanmateix australiana i de la misteriosa gent que hi viu és excepcional. En tots els nivells d’aquesta extraordinària faula un hi pot veure reflectit un cop i un altre, d’una manera sorprenent, el seu jo interior.» Barry Oakley, Sydney Morning Herald «La coberta de la primera edició de Les planes descriu el llibre com “un lament per una literatura australiana que no s’ha escrit mai”. Trenta anys després, aquest llibret estrany, inquietant, curiós continua estant gairebé sol a la biblioteca de la ficció alternativa australiana.» Wayne Macauley «L’estil de Murnane és d’una bellesa que et deixa sense alè. El llenguatge, alhora transparent i oníric, atreu el lector d’una manera irresistible cap al paisatge interior que l’inesgotable cineasta mai no aconsegueix –o no vol– atrapar.» Svenska Dagbladet «Una faula apassionant. La profusió de significats és extraordinària, i es combina amb una prosa hipnòtica i controlada.» John Fuller