Canto jo i la muntanya balla


Canto jo i la muntanya balla

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.
Ressenyes relacionades

Irene Solà
Canto jo i la muntanya balla
Per Blog de La Central
Si aquesta ressenya aspirés a ser fruit d’un exercici de síntesi, hauria llençat la tovallola. El cavall guanyador es converteix en el que podria ser una enumeració anàrquica, més que no pas una descripció, dels diferents estadis que vaig travessar quan vaig cloure el text de Solà.