Hemos cambiado la manera de especificar direcciones para mejorar nuestro servicio en los pedidos. Debe revisar sus direcciones y guardar los cambios. Ir a Mi Cuenta
Per continuar gaudint dels serveis de La Central, si us plau, llegeix i accepta la política de privacitat.
Rep-lo a casa en 2 / 3 dies per Missatger o Eco Enviament*
T'ho reservem! On vols recollir-lo?
Paga a l'hora de recollir. T'ho guardem durant quinze dies.
Pots recollir-lo en 2 / 3 dies a les nostres llibreries
Posiblemente sea una leyenda más de las muchas que giran en torno a Nicolás Maquiavelo, pero no nos resistimos a la tentación de perpetuarla. A sus críticos les confirmaría el lado demoníaco con que lo han retratado a lo largo de los siglos; por contra, sus valedores vemos en ella el sarcasmo brillante de quien antepuso la política a cualquier otra pasión. La leyenda podría titularse «El último sueño de Maquiavelo» y lo presenta en el lecho de muerte y llamando a sus familiares y amigos para contarles un sueño que acaba de tener. Mientras dormía se le ha presentado una turbamulta de gentes asustadas y de aspecto menesteroso; cuando Maquiavelo se informa de quiénes son, le responden que son las almas de beatos y santos y que se dirigen al Paraíso. A continuación se encuentra con otro grupo de personas de aspecto grave que, discutiendo de política, se encaminan hacia el Infierno; entre ellos reconoce a varios filósofos de la Antigüedad. A la pregunta de qué comitiva prefiere seguir, sin pensárselo dos veces, Maquiavelo se decanta por los condenados al fuego eterno.
Como decíamos, aunque genuinamente maquiaveliano, se trata de un episodio apócrifo; no era aquél el infierno tan temido que le reservaba la posteridad, sino el del ostracismo y el acallamiento. Maquiavelo murió el 21 de junio de 1527, a la edad de cincuenta y ocho años. Durante un tiempo se especuló con la idea del suicidio sin más argumento que la sospecha de desaliento; tras la reciente expulsión de los Médicis y la restauración de la República en Florencia, en mayo, Maquiavelo esperaba que le devolvieran el cargo de secretario que había desempeñado en el período 1498-1512. La nueva administración republicana ni siquiera tuvo en cuenta su candidatura. Hoy, en virtud de los fármacos que tomaba, se habla de una úlcera gástrica o bien de una apendicitis que pudo derivar en peritonitis aguda. Su estado de ánimo no debía de ser el indicado para sobreponerse a la crisis, desde luego; sin embargo la tesis del suicidio carece de fundamento. Si Maquiavelo acabó en el infierno, como es posible que acabara, no lo encontraremos en el círculo de los suicidas donde, según Dante, las arpías hacen su nido.
Se ha discutido asimismo el (nada despreciable) detalle de si pidió confesión antes de morir, si hubo o no hubo retractación ante su muy denostada iglesia. En una carta cuya autenticidad aún no está demostrada, un hijo de Maquiavelo habla de un confesor junto a su padre en el momento último. No cabe duda de que, de ser auténtica, en la carta habría pesado decisivamente el anhelo del hijo por desagraviar la memoria del progenitor; sin embargo, ¿canjeó Maquiavelo un gesto de arrepentimiento a cambio de la salvación del alma? ¿Se decidió al final por seguir la cuerda de menesterosos camino del Paraíso? Ni es el único documento que refiere este pormenor, ni es un asunto baladí; puesto que la obra del secretario ataca frontalmente el papel desempañado por la jerarquía católica en su tiempo, e incluso ciertos fundamentos del cristianismo, la aclaración de este punto permitiría conocer si llevó dichas convicciones hasta las últimas consecuencias. Sin embargo, a estas alturas es difícil que este detalle salga del armario de las cuestiones irresolubles.
La muerte de Maquiavelo debió de tener escasa o nula repercusión. Aunque no era un ciudadano anónimo, sus días mejores quedaban lejos. Además, la República de Florencia estaba encarando una grave coyuntura histórica, enfrentada a todos prácticamente sin el sostén de nadie; no había tiempo para pensar ni que perder en homenajes. De maquiavelo muchos recordarían que fue secretario de la administración republicana durante casi tres lustros, luego caído en desgracia. Los más quizás lo identificaran como autor de la pieza teatral La Mandrágora, estrenado con éxito apenas una década antes. Algunos podrían relacionarlo con el tratado militar El arte de la guerra, publicado en 1521. Pero muy pocos, poquísimos, conocerían sus obras mayores, El príncipe y Discursos sobre la primera Década de Tito Livio, que circulaban en copias manuscritas; entre la élite intelectual florentina e italiana sí tuvieron que ser obras muy conocidas y comentadas, según demuestra la temprana reelaboración del Príncipe (considerada un plagio por muchos) firmada por Agostino Nifo da Sessa en 1521 o las Consideraciones sobre los Discursos que Francesco Guicciardini escribió en 1530, un año antes de la primera edición de éstos. Fue precisamente este interés el que impulsó la publicación póstuma de la mayor parte de las obras del florentino.
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens
ajuden a protegir la teva privadesa i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple pàgines visitades). Si consentiu la vostra instal·lació prem "Acceptar cookies", o també pots configurar les teves preferències
aquí.
Més informació a la nostra
Política de cookies
Panell de configuració de cookies
Aquest és el configurador avançat de cookies pròpies i de tercers. Aquí podeu modificar paràmetres que afectaran directament la vostra experiència de navegació en aquesta web
Cookies tècniques
Aquestes cookies són importants per donar-te accés segur a zones amb informació personal o per reconèixer-te quan inicies sessió.
Cookie de sessió de plataforma de propòsit general, utilitzada per llocs escrits a JSP. Usualment s'usa per mantenir una sessió d'usuari anònim per part del servidor.
NETSESSIONID
Cookie de sessió, utilitzada en entorns .net per mantenir una sessió d'un usuari anònim per part del servidor
.AspNetCore.Session
Cookie de sessió, utilitzada en entorns .net per mantenir una sessió d'un usuari per part del servidor
consentlc
Cookie utilitzada per recordar el consentiment de la política de cookies
consentPersonalizacion
Cookie utilitzada per recordar el consentiment de les galetes de personalització
UserLoginCookie
Cookie utilitzada per a l'autenticació de l'usuari
Cookies de personalización
Estas cookies están relacionadas con características generales como, por ejemplo, el navegador que utilizas, y podrás disponer de una experiencia y contenidos personalizados.
Cookie utilitzada per mantenir l'idioma seleccionat
Cookies analítiques
Permeten mesurar, anònimament, el nombre de visites o l'activitat. Gràcies a elles podem millorar constantment la teva experiència de navegació. Podreu disposar d'una millora contínua en l'experiència de navegació.
Google Analytics estableix aquesta cookie. Segons la vostra documentació, s'utilitza per reduir la taxa de sol·licitud del servei, cosa que limita la recopilació de dades en llocs d'alt trànsit. Caduca als 10 minuts
_ga
Aquest nom de cookie està associat amb Google Universal Analytics, que és una actualització significativa del servei d'anàlisi de Google més utilitzat. Aquesta cookie s'utilitza per distingir usuaris únics assignant un número generat aleatòriament com a identificador de client. S'inclou a cada sol·licitud de pàgina en un lloc i s'utilitza per calcular les dades de visitants, sessions i campanyes per als informes d'anàlisi de llocs.
__utma
Aquesta és una de les quatre cookies principals establertes pel servei Google Analytics que permet als propietaris de llocs web rastrejar el comportament dels visitants i mesurar el rendiment del lloc. Aquesta cookie té una durada de 2 anys per defecte i distingeix entre usuaris i sessions. Es fa servir per calcular les estadístiques de visitants nous i recurrents. La cookie s'actualitza cada cop que s'envien dades a Google Analytics. Els propietaris del lloc web poden personalitzar la vida útil de la cookie.
__utmc
Aquesta és una de les quatre cookies principals establertes pel servei Google Analytics que permet als propietaris de llocs web rastrejar el comportament dels visitants i mesurar el rendiment del lloc. No s'utilitza a la majoria dels llocs, però està configurat per permetre la interoperabilitat amb la versió anterior del codi de Google Analytics coneguda com a Urchin. En aquestes versions anteriors, això es va fer servir en combinació amb la cookie __utmb per identificar noves sessions / visites per als visitants que tornen. Quan la feu servir Google Analytics, aquesta és sempre una cookie de sessió que es destrueix quan l'usuari tanca el navegador. Per tant, quan es considera una cookie persistent, és probable que es tracti d'una tecnologia diferent que configura la cookie.
__utmz
questa és una de les quatre cookies principals establertes pel servei Google Analytics que permet als propietaris de llocs web fer un seguiment del comportament dels visitants i mesurar el rendiment del lloc. Aquesta cookie identifica la font de trànsit al lloc, de manera que Google Analytics pot informar els propietaris del lloc d'on provenen els visitants quan arriben al lloc. La cookie té una vida útil de 6 mesos i s'actualitza cada cop que s'envien dades a Google Analytics.
__utmb
Aquesta és una de les quatre cookies principals establertes pel servei Google Analytics que permet als propietaris de llocs web rastrejar el comportament dels visitants i mesurar el rendiment del lloc. Aquesta galeta determina noves sessions i visites i caduca als 30 minuts. La cookie s'actualitza cada cop que s'envien dades a Google Analytics. Qualsevol activitat d'un usuari dins del període de vida de 30 minuts comptarà com una sola visita, fins i tot si l'usuari abandona i després torna al lloc. Un retorn després de 30 minuts comptarà com una nova visita, però com un visitant que torna.
_gcl_au
Utilitzat per Google AdSense per experimentar amb leficiència de la publicitat en els llocs web que utilitzen els seus serveis.
IDE
Aquesta cookie és establerta per Doubleclick i porta a terme informació sobre com l'usuari final utilitza el lloc web i qualsevol publicitat que l'usuari final hagi vist abans de visitar aquest lloc web.
NID
DoubleClick (propietat de Google) estableix aquesta cookie per ajudar a crear un perfil dels vostres interessos i mostrar-vos anuncis rellevants en altres llocs.
_gat_gtag_UA_124007_2
Aquesta cookie és part de Google Analytics i s'utilitza per limitar les sol·licituds (taxa de sol·licitud d'acceleració).
test_cookie
DoubleClick (que és propietat de Google) estableix aquesta cookie per determinar si el navegador del visitant del lloc web admet cookies.