Sonets a Orfeu
Rainer Maria Rilke

Us convidem a la presentació de Sonets a Orfeu (Flâneur, 2023) de Rainer Maria Rilke, dimecres 17 de gener a les 19h a La Central del c/Mallorca. L'acte serà a càrrec dels traductors Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago, en conversa amb D. Sam Abrams.

Sobre el llibre
Rilke va sacrificar tota la seva vida a la creació poètica. El cim de la seva obra, així com el de la seva vida, és la publicació de les Elegies de Duino i dels Sonets a Orfeu. A les Elegies, Rilke solidifica, immortalitza i relaciona amb consistència les figures simbòliques que ja apareixien a la seva obra poètica anterior: els àngels, els morts prematurs, les amants o els animals. En canvi, als Sonets, que escriu seguint un atac d'inspiració durant el febrer de 1922, Rilke celebra, canta i alaba la realitat que fins llavors no estava preparat per salvar. El crit amb el qual comencen les Elegies acaba convertint-se en la paraula dels Sonets que vivifica la realitat.


Rainer Maria Rilke (Praga 1875-Valmont, Suïssa 1926) va tenir una llarga formació militar per imposició paterna, però tan bon punt va poder, va fugir de l’asfixiant ambient de Praga, per marxar cap a Munic, on va ingressar a la Universitat i va començar a estudiar Filosofia i Art. Amb el primer llibre ja publicat, Leben und Lieder (Vida i cançons), a Munic començarà la sèrie de peces teatrals amb Im Frühfrost (Als primers freds). L’any 1897, Rilke coneix Lou Andreas-Salomé, dona clau tant en la seva vida com en la seva obra. El 1902, a París, es converteix en secretari de l’escultor Auguste Rodin, que li ensenya a contemplar l’art com una experiència religiosa. Durant aquesta època, va escriure, entre d’altres, la que potser és la seva millor obra en prosa, Els quaderns de Malte Laurids Brigge (1910), i poc després va publicar el llibre de poemes La vida de Maria (1913). Acabada la Primera Guerra Mundial, Rilke es traslladà a Suïssa, on s’hi va establir definitivament i on va publicar Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu (1923).

Josep Maria Fulquet i Vidal (Barcelona, 23 de setembre de 1948) és poeta, traductor i ha exercit la docència universitària. La seva obra poètica ha estat reconeguda amb el Premi Carles Riba 2017 per Ample vol de la nit (Proa, 2018), i el Premi Miquel de Palol 2016 per Morir com un riu (Proa, 2016). Ha traduït, entre d’altres autors, Ted Hughes (Cartes d’aniversari), Francis Scott Fitzgerald (En aquest costat del paradís) i Robert Lowell (Apunts del natural. Morts per la Unió). 

Eduard Santiago i Clares (Barcelona, 17 de febrer de 1948) és enginyer químic. Ha traduït amb Josep Maria Fulquet les Elegies de Duino i Sonets a Orfeu, de Rainer Maria Rilke.  

D. Sam Abrams (Beckley, Oest de Virginia, 1952). Llicenciat en filologia hispànica. Professor de Literatura Universal a la Universitat Sènior del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Filosofia i Lletres de Catalunya. Com a crític literari és responsable de nombroses edicions; les darreres de les quals Créixer i esperar. Joan Teixidor. Obra crítica (2020) i L’aire daurat. Com un núvol lleuger, de Marià Manent (2020). Assagista destacat, amb títols com Llegir Maragall, avui (2011),  traductor d’una vintena de volums de poesia catalana moderna a l’anglès i responsable de la introducció de poetes angloamericans a Catalunya. És també gestor cultural i poeta, amb llibres com Calculations (1997) i Into Footnotes All Their Lust (2002).