La vida pequeña. El arte de la fuga, de J.Á. González Sainz
La vida pequeña. El arte de la fuga, de J.Á. González Sainz
Anagrama
Sobre el llibre
Sota el títol genèric de La vida pequeña, J. Á. González Sainz emprèn una sort de dietari, de quadern de bitàcola, compost per breus textos íntims a la recerca d'una nova manera de mirar i viure. És com una caixa de píndoles meditatives, o un collaret de comptes que es poden llegir filades des del principi o fins i tot soltes, a l'atzar. El projecte està plantejat com una trilogia: El arte de la fuga és la primera entrega,a la qual seguiran El arte del lugar i El arte del instante.
Aquest és un llibre contra l'acceleració, contra la pèrdua de realitat i la banalitat, contra la desatenció i la mentida i contra les munions. Enfront de les colossals dimensions de tot això en les nostres vides, «la vida pequeña que no sé si propongo o me propongo o más bien busco o imagino o qué sé yo qué», diu el text, «guarda relación con una nueva heroicidad que tal vez podría llamarse alegría, la heroicidad de gustar alegrías más altas». Encara falten aquests herois, va escriure Hölderlin, de la mà dels quals (igual que de la de Machado, Montaigne i Handke, Sèneca o Camus o Rilke, amb qui a Stefan Zweig li encantava passejar perquè reparava en qualsevol petitesa), l'autor, o més aviat «el atento, el aproximado» , emprèn la seva agosarada cerca literària i filosòfica. Molts altres autors li acompanyen, per exemple Thoreau o Stevenson, de qui una cita serveix de pòrtic i declaració d'intencions: «Tenemos tanta prisa por hacer, por escribir, por adquirir velocidad, por hacer nuestra voz audible un momento en el desdeñoso silencio de la eternidad, que nos olvidamos de una cosa, de la que esas otras solo forman parte, es decir, de vivir.»
Una obra d'orfebre, destil·lada amb afinada oïda per a la llengua, feta de pensaments assossegats o d'imaginacions absurdes i records, a la recerca d'una manera nova d'afrontar la vida i la realitat: «huir a lo real», llegim, «desbrozar las fantasmagorías y la inacabable filfa del barullo de nuestros días para escabullirse a la ligereza del asiento de lo real».
Sobre J.Á. González Sainz
J. Á. González Sainz és natural de Sòria (1956) i ha viscut en ciutats com Barcelona (on es va llicenciar en Filologia), Madrid, Pàdua i sobretot Venècia i Trieste. Anagrama ha publicat els llibres de relats Los encuentros i El viento en las hojas, i les novel·les Un mundo exasperado (Premi Herralde de Novel·la), Volver al mundo i Ojos que no ven: «Termino el libro en un cierto estado de sonambulismo y regreso a la primera página para fijarme con más cuidado en su meticulosa construcción. Me acuerdo siempre de Cyril Connolly: literatura es algo que ha de ser leído al menos dos veces» (Antonio Muñoz Molina, El País); «Ojos que no ven es una historia de conflictos personales y universales enlazados, coherente con las propuestas literarias dominadas por la exigencia, el rigor y la intensidad de las tensiones... Pasado y presente están estrechamente vinculados, para tender uno de los muchos puentes presentes en la novela, aquí el que une la Guerra Civil con el terrorismo de ETA» (J. A. Masoliver Ródenas, La Vanguardia).
Informació d'interès sobre la presentació
Aforament 70%. Recomanem escriure un correu a [email protected] indicant el nom de la presentació, nom i cognoms i nombre de persones assistents
Acte a l'aire lliure. Dimarts 22 de juny a les 19h (Pati interior La Central del Raval)