Dues dones que ballen

Josep M. Benet i Jornet va néixer a Barcelona quan començava la segona Guerra Mundial. Li va costar aprendre a escriure, va lluitar contra les matemàtiques i ni ho va intentar amb la física i la química. Era el rei en religió. Un cop va saber llegir, -escriure va ser una altra cosa i encara se li escapen faltes-, es va posar a inventar i a dibuixar històries; per jugar. Va passar al teatre, escrit en somort castellà, cap al 1958. I la seva primera obra en català data del 1963. Mentre, estudiava, només l´indispensable per aprovar, filologia romànica. Ja no va parar de produir literatura dramàtica. La seva carrera no és intensa, però sí insistent. El 1975 va començar a treballar per a la televisió. Des que es va crear, forma part de la productora Diagonaltv. Tal com deia Albert Benach en una altra divertida solapa d´aquesta col·lecció, la seva carrera d´autor teatral no és fulgurant. En el cas de Benet és un anar-hi anant. Estima molts autors: Vilanova, Guimerà, Puig i Ferreter... O Espriu, Brossa, Villalonga... O Sirera... O des de Belbel fins a Riera passant per Cunillé, Batlle, Plana... N´hi ha tants, que li agraden. I va de debò! Però en aquest precís instant ha de reconéixer que els seus dramaturgs preferits són Cristina Clemente, Jordi Casanovas i Josep Maria Miró Coromina. Ell sabrà.